Un octogenari mata la seva dona a Madrid i es penja
Dissabte passat, poc abans de les deu de la nit, els fills d'una parella d'avis van entrar a la casa familiar a Parla (Madrid) i es van trobar els cadàvers de tots dos. La mare, assassinada pel pare, tenia cops al cap i estava estirada al sofà, envoltada d'un bassal de sang, amb el cap cobert per una tovallola, el cos tapat amb una manta i una crucifix sobre el pit. L'homicida, de 84 anys, es va penjar poc després.
Després de la denúncia feta pels fills, que van anar a la vivenda dels pares després que aquests faltessin a una cita, els facultatius d'una uvi mòbil del Summa es van acostar fins a la casa, però només van poder confirmar la mort dels avis. Segons la Policia Nacional, que espera el resultat de l'autòpsia per determinar quin objecte va fer servir l'homicida per acabar amb la vida de la seva dona, no hi ha denúncies de maltractaments per part de la dona. La família de les dues víctimes tampoc tenia constància que hi hagués cap problema en el matrimoni.
(El Periódico de Catalunya 15-6-2009)
Malauradament es extranya la setmana que no ens trobem amb una nova víctima (com a mínim) per violència de gènere. En aquest cas, i recordant el "post" de fa uns dies, em torno a preguntar: per què no es suïciden abans?.
Però aquesta és una d'aquelles situacions que em suscita altres reflexions. Amb més de 80 anys, que tenien ell i ella, és possible que ella fos d'aquelles dones que, resignades, porten tota una vida aguantant a un maltractador? Sovint ens oblidem que encara hi ha una generació educada sota la idea que han d'estar amb la mateixa parella per tota la vida, i si es topaven amb un masclista maltractador: ah, mala sort! Hi ha dones que han dedicat tota la seva vida a cuidar de la família i fer de mestresses de casa abnegades... Evidentment, un cop els hi arriva la vellesa, ni se'ls passa pel cap engegar el seu matrimoni a pastar fang, perquè... on aniran amb més de 60 anys? Algunes no han treballat de forma remunerada al llarg de la seva vida (a casa s'hi han deixat la pell però no compta) i continuen depenent econòmicament del seu marit. No ens enganyem, encara hi ha una generació de dones que continua patint en silenci perquè creu que marxar serà pitjor que continuar aguantant... Tan silenciós hauria de ser el patiment d'aquesta nova víctima que ni els fills tenien constància que hi hagué cap problema al matrimoni...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada