Recordeu el relat que vaig convertir en post sobre la llegenda de San Jordi? Doncs gràcies a l'il.lustradora i pintora Anna Llenas la Princesa Sense Nom i la Dragona que protagonitzen una visió personal sobre la llegenda ja tenen cara (i cos, i mans, i peus...). Em permetreu que aquest post li dediqui especialment a l'Anna (moltes gràcies artista!).
Personalment, em semblen entranyables aquests dos personatges. La dragona em desperta una tendresa especial... I a la princesa se la veu bastant trempada. Mireu com queden acompanyant el meu relat!
La veritat que em sento molt emocionada. És la primera vegada que algú il.lustra el que escric, així que permeteu-me certa recreació en aquest detall. Aprofito també per donar les gràcies a Dones en Xarxa, que han estat la clau per a que l'Anna descobrís el meu relat i jo pogués fer un cop d'ull al seu bloc (anna llenas). Això mostra que la xarxa és una finestra per posar en contacte el talent femení (potser sona pretenciós, però és real).
GRÀCIES ANNA!
GRÀCIES ANNA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada