He arrivat a sentir veus, massa pel meu gust, que diuen que "les dones estem sobreprotegides per la llei" (la majoria veus masculines). Sobreprotegides? Doncs que algú vagi i els hi digui a les famílies de les 75 dones mortes per violència masclista el 2008, o a les de les 12 víctimes que portem el 2009, que aquestes dones ja estaven prou protegides, que els hi sobrava protecció...
Resulta que algú es queixa que aquesta llei d'igualtat no és igualitària (perquè beneficia a les dones). Ai, caram! Que ara a alguns se'ls omple la boca parlant d'igualtat... Però la "millor" frase la vaig sentir l'altre dia a un programa de ràdio nocturn (d'aquells que truquen oients amb insomni). Un home va trucar la matinada de dilluns (hores després del Dia de la Dona) i va dir "a mi em sembla molt bé que es lluiti contra els maltractaments i que es respecti a les dones, però crec que estan massa protegides, i també hi ha homes maltractats". Oh, senyor! Però, que també volen entrar en aquesta llei d'igualtat els homes?
Ah, perfecte... Doncs per a que a ells també se'ls protegeixi que redueixin els seus salaris per compensar els números, que es preparin per poder quedar-se a l'atur quan tinguin un fill, que siguin ells aquell 80% que es planteja reduir la jornada laboral per dedicar-se a cuidar la família... Més aviat es tracta del contrari, que les dones entrem al mercat laboral amb els mateixos drets i les mateixes condicions que els homes, que es respecti la nostra condició femenina i no haguem de patir per quedar-nos embarassades, que se'ns valori pel nostre talent i no per una imatge, però sobretot, que les xifres de víctimes per violència domèstica siguin CERO per homes i dones.
El dia que vegi el mateix nombre d'homes i dones manifestant-se contra la violència domèstica, majoritàriament masclista, em creuré que realment hi estem tots convençuts (de debó, no de paraula) que cal aturar d'una vegada aquesta situació.
¿Ha quedat clar perquè a la llei que "sobreprotegeix" a les dones se li anomena Llei d'Igualtat? Estimats i estimades, si aquesta Llei és favorable a les dones, és perquè si volem igualar l'empenta se li ha de donar a la part més desfavorida. Un cop vist i comprovat que la societat (homes i dones) no és capaç d'assumir la igualtat per convicció espontània i natural (que ja portem uns quants segles esperant) hom ha hagut de recòrrer a l'imposició per llei (res idíl.lic).
Sincerament, a mi també m'agradaria que les dones no estiguèssim "sobreprotegides", clar que el que més m'agradaria es que la igualtat fos una realitat, sense lleis. Malauradament hem d'anar tirant amb el que tenim (hem d'estar agraïdes pel que hem aconseguit) i continuar lluitant pel món que durant els segles moltes dones han somiat.
Resulta que algú es queixa que aquesta llei d'igualtat no és igualitària (perquè beneficia a les dones). Ai, caram! Que ara a alguns se'ls omple la boca parlant d'igualtat... Però la "millor" frase la vaig sentir l'altre dia a un programa de ràdio nocturn (d'aquells que truquen oients amb insomni). Un home va trucar la matinada de dilluns (hores després del Dia de la Dona) i va dir "a mi em sembla molt bé que es lluiti contra els maltractaments i que es respecti a les dones, però crec que estan massa protegides, i també hi ha homes maltractats". Oh, senyor! Però, que també volen entrar en aquesta llei d'igualtat els homes?
Ah, perfecte... Doncs per a que a ells també se'ls protegeixi que redueixin els seus salaris per compensar els números, que es preparin per poder quedar-se a l'atur quan tinguin un fill, que siguin ells aquell 80% que es planteja reduir la jornada laboral per dedicar-se a cuidar la família... Més aviat es tracta del contrari, que les dones entrem al mercat laboral amb els mateixos drets i les mateixes condicions que els homes, que es respecti la nostra condició femenina i no haguem de patir per quedar-nos embarassades, que se'ns valori pel nostre talent i no per una imatge, però sobretot, que les xifres de víctimes per violència domèstica siguin CERO per homes i dones.
El dia que vegi el mateix nombre d'homes i dones manifestant-se contra la violència domèstica, majoritàriament masclista, em creuré que realment hi estem tots convençuts (de debó, no de paraula) que cal aturar d'una vegada aquesta situació.
¿Ha quedat clar perquè a la llei que "sobreprotegeix" a les dones se li anomena Llei d'Igualtat? Estimats i estimades, si aquesta Llei és favorable a les dones, és perquè si volem igualar l'empenta se li ha de donar a la part més desfavorida. Un cop vist i comprovat que la societat (homes i dones) no és capaç d'assumir la igualtat per convicció espontània i natural (que ja portem uns quants segles esperant) hom ha hagut de recòrrer a l'imposició per llei (res idíl.lic).
Sincerament, a mi també m'agradaria que les dones no estiguèssim "sobreprotegides", clar que el que més m'agradaria es que la igualtat fos una realitat, sense lleis. Malauradament hem d'anar tirant amb el que tenim (hem d'estar agraïdes pel que hem aconseguit) i continuar lluitant pel món que durant els segles moltes dones han somiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada