BALLET I ÒPERA PER ELLES MENTRE ELLS INTENTEN ARREGLAR EL MÓN

La cimera del G20, que s'està celebrant a Londres, ocupa aquests dies les primeres págines de la premsa mundial. Res estrany, si tenim en compte que els mandataris dels 20 països més poderosos del món tenen a les seves mans el futur mundial.

En tota aquesta voràgine de titulars m'agradaria que fèssiu un cop d'ull a aquest fragment d'una notícia del Periódico de Catalunya:

LES PRIMERES DAMES DISFRUTEN D'ÒPERA, BALLET I LITERATURA DURANT LA "CIMERA"

• El conjunt blau de Michelle Obama ha captat l'atenció dels flaixos

Mentre els marits discutien i decidien el futur de l'economia mundial, les primeres dames del G-20 han disfrutat avui del Londres més cultural i han assistit a tot un recital de ballet, òpera i literatura a la Royal Opera House. [...]

Mentre llegia tenia la sensació que em traslladava a ple segle XIX, quan a les dones (noies) de bona família des de petites se les educava per ser refinades, amb bon gust per l'art i la literatura i per convertir-se en les esposes ideals d'homes importants. Per sort, aviat he tornat a la realitat, i he confirmat que el calendari marcava abril de 2009. D'acord que la situació de les dones en els països més desenvolupats (els del G20) no representa cap utopia d'igualtat de gènere, però tenim proves com per pensar que al llarg de dos segles la cosa ha avançat una mica...

No entenc el paper de les primeres dames si aquest s'ha de limitar a acompanyar els seus marits i formar part d'aquella estampa de "família feliç" que tant agrada a la classe política. A la majoria d'aquestes dones se les ha exigit que deixin els seus treballs anteriors i la seva rutina per recolzar a jornada completa els seus consorts al capdavant d'un país o d'un estat.

Si han d'assumir responsabilitats importants, és acceptable que elles es dediquin totalment al seu nou càrrec com a primeres dames, però, aleshores, que NO les enviïn al teatre i al ballet -a fer ostentació del luxe- mentre els seus marits decideixen el futur de l'economia mundial, com si aquest tema no anés amb elles o no les afectés... Estic convençuda que totes tenen alguna cosa a dir i a demostrar, més enllà del seu gust pel vestir (atenció a l'apunt sobre la faldilla de Michelle Obama). Per què importa tant com vesteixen i de quina "firma-marca" les dones amb càrrec públic? (A casa nostra en sabem molt d'opninar sobre la vestimenta femnina al Parlament)

D'altra banda, a la cimera, amb més protagonisme que les primeres dames, es trobaven la presidenta d'Alemanya, Angela Merkel, i Hilary Clinton, Secretària d'Estat dels EEUU (i exprimera dama). Però, ves per on, no he vist que les acompanyin els seus respectius marits. No hi ha "primers caballers" o alguna cosa per l'estil? Em pregunto si la parella de la Merkel la segueix allà on va... Diuen que a Alemanya ja el coneixen com el "Marit Fantasma", perquè no va estar present ni durant la sessió d'investidura de la seva dona... Potser si hagueren vingut a Londres, tant el Bill Clinton com el marit de la Merkel (Joachim Sauer), també haguéssin gaudit d'una fabulosa jornada de ballet, òpera i literatura com algunes consorts (totes dones) de les figures polítiques del G20. Clar que això, potser, no fa per ells...

¿Es valora el paper de les primeres dames més enllà de la seva tasca per mantenir la imatge de "família ideal" que se'ls exigeix als seus marits (presidents i caps d'estat)?