Laura Flores.- Defensar la dignitat, l'honor i la professionalitat de Mònica Terribas -directora de TV3 (la de tots)- seria redundar en el que, fins ara, la periodista ha demostrat amb escreix. És més, ni tan sols la pròpia Mònica ha invertit temps defensant dels desafortunats insults -que no crítiques- que el gerent de l'Institut Metropolità del Taxi, i dirigent municipal del PSC, Miguel Ángel Martín, va deixar anar contra ella a Facebook. Com si es tractés del noi valent de la colla, va recòrrer a la burla més absurda i grollera per defensar el seu amic, el President de la Generalitat, José Montilla ... El seu orgull es va veure seriosament ferit quan va comprovar que una "noia" deixava sense paraules al seu "col.lega "de partit.
És una síndrome
comú, "la de la rebequeria", entre l'elit política quan algú els adverteix que no van pel bon camí. Més quan aquest "algú" parla en nom d'uns quants i unes quantes a qui se'ls oblida escoltar en ocasions. Lloo que Terribas, fent ostentació de la seva integritat, no convertís l’entrevista al senyor Montilla en una plataforma en la que poguès exhibir els seus discursos de campanya, que molt domina però poc aporten a l'audiència. Mónica va tenir en compte als espectadors i espectadores més enllà del percentatge que representen per augmentar els ingressos per publicitat a la televisió ...
Com a periodista, he d'entonar el "mea culpa" i admetre que, de vegades, ens sentim vençuts davant el càrrec que ostenta l'entrevistat i acabem mostrant una subtilesa que escandalitza al públic. No m'estranya que l'ombra de la manipulació amenaci aquesta professió! Hem malcriat a la classe política, així és normal que s'agafin aquestes enrabiades quan no són capaços d'exercir prou pressió per acovardir la representant de la televisió pública catalana. Ai!! Les ànsies de control no entenen de colors ideològics, el poder és llaminer per a tots i totes...
Per sort, l’enuig li ha durat poc al senyor Martín, concretament el temps que han trigat algunes veus a reclamar la seva dimissió. No sé si per convicció o obligació, les disculpes han arribat i com tot aquell que és humà, mereix una segona oportunitat. Tot i que l'alcalde, Jordi Hereu, ja ha decidit que l’empenediment del seu company no és suficient per mantenir el càrrec municipal que ocupava al districte de Sant Martí, a Barcelona. Finalment, ha estat destituit.
De pitjor mena em semblen les manifestacions que un individu -s'autodenomina periodista i escriptor- va realitzar al seu bloc, l'únic lloc on les seves opinions transcendeixen des que al novembre prescindiren de la seva columna diària a un conegut diari català. A la recerca del protagonisme que ha perdut, va decidir emmascarar d'ironia una nova falta de respecte cap a Mònica Terribas. Quin argument tan nefast dir que la periodista va tractar al President Montilla amb la mateixa delicadesa que a una persona amb Síndrome de Down (un dels fills de Terribas pateix aquesta afecció). Tan segura es mostra aquesta persona de la qualitat de la seva obra, que ha demanat alguna aportació econòmica als lectors del seu bloc. No és cap iniciativa dolenta, la professió de periodista és imprevisible i desagraïda, entenc que posi preu al seu treball si creu que aquest paga la pena. Però a vegades el producte que oferim no val ni un cèntim ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada