Xènia Fortea.- Com cada any, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona presenta el millor cinema de ficció i documental fet per dones. El programa comptarà amb la participació de més de 40 produccions audiovisuals, totes elles fetes per realitzadores provinents d’arreu del món. La majoria dels films són estrenes al nostre país, com À l’est avec Sonia Wieder-Atherton, de Chantal Akerman o Rage, de Sally Potter.
Artista i creativa publicitària. Aquest és el currículum de la Mur Tarragona, una de les autotres de l’exposició itinerant “Mujheroroes” que, després de fer la primera paradaparada a Barcelona, ha aterrat amb èxit a Amèrica Llatina.
Laura Flores -. “Intento buscar la dona que tothom té dins”. Així defineix la Mur Tarragona -artista per vocació i publicista de professió- l’essència de la seva obra. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, aquesta jove de 26 anys ha convertit els seus quadres en protagonistes de l’exposició itinerant “Mujheroes”. Forma part de l’elenc de deu artistes de tot el món que han sumat el seu talent per crear un projecte dedicat a les dones reals, aquelles que cada dia s’enfronten a les dificultats de la vida amb optimisme. La ciutat de Barcelona va ser el punt de partida d’aquesta exposició que ja ha tastat l’èxit a Costa rica, a Argentina i a Xil.le
D’on surt la idea de preparar una exposició itinerant dedicada a les dones?
Aquest projecte, convertit avui en certamen internacional itinerant, neix el 2008, l’any dedicat al "diàleg intercultural". Amb aquest motiu la Casa Amarilla va voler mostrar les dones com a pilars de les nostres societats a través de l’art. Cada edició mostra una col·lecció de deu artistes europees, llatinoamericanes i, des d’aquest any, de la resta de continents, que apropen la seva especial visió sobre la temàtica de la dona, a través de qualsevol tècnica i disciplina artística.
Per què aquest títol, MUJHEROES?
"Mujheroes" és un projecte expositiu internacional i itinerant. Pretén fer un especial homenatge a totes les "mujeres-héroes" que, amb la seva valentia, tiren endavant les seves vides i els seus somnis; famílies senceres i projectes, a tots els racons del món.
Saps alguna cosa de l’acceptació que està tenint l’exposició a Amèrica Llatina?
Fa dues setmanes que va acabar i tot són bones notícies. De moment només he pogut mirar algunes fotos que m’han enviat per correu electrònic des de Costa Rica, Argentina iXil.le. Haig de confessar, que veure els meus quadres a llocs on no he estat mai és sorprenent i molt emocionant. Però, si han viatjat les meves pintures suposo que hauré d'anar jo també, algún dia!
Què té de femení la teva obra?
Intento buscar la dona que tothom té dins. És una rebel.lació carnal que busca la sensibilitat més íntima en les mirades dels espectadors. M'agrada pensar que les meves pintures tenen empremta femenina, tant conceptualment com en els acabats.
Diuen que les dones acostumen a tenir més sensibilitat en el tema artístic. És real o és un tòpic? Aquesta pregunta és discriminatòria (riu).Crec que és més important l’aptitud que el gènere. Es tracta de deixar-te emportar per les emocions i tenir la capacitat de plasmar-les i fer que arribin als altres.
L’art et permetria viure amb dignitat?
Si els governs destinessin els diners dels exèrcits a la pintura, sí, probablement.
Costa fer-se un nom reconegut en aquest àmbit? Costa més si el teu nom es femení?
Si és reconeixement entre els amics, no costa massa. A nivell institucional la cosa es complica molt més! Però crec que, en aquests moments, el gènere no és el principal problema a l’hora de fer-te un lloc en el món de l’art .
Et dediques també al món de la publicitat creativa. Diuen que les dones en aquest àmbit no són gaire visibles... Què t’has trobat en el camí?
Prejudicis només d'entrada. Poques són les dones majors de 35 anys que pots trobar en una agència i, si parlem de creatives, el nombre encara és redueix més. Té un punt masclista la publicitat que també es nota quan treballes des de dins.
La visió masculina que impera als equips creatius de publicitat creus que es trasllada a la promoció dels productes i de les empreses?
Segurament, dirigir en femení o en masculí, al final és una manera de fer i de coordinar que es trasllada als projectes i a la dinàmica d'equip. Influeix el gènere dels components de l’equip creatiu, igual que la personalitat del líder de la campanya.
Es “masculinitzen” les dones que formen part dels equips creatius de publicitat?
Més que estar “masculinitzades”,es veuen obligades a adaptar-se a la tònica de treball de la resta de companys, però com la majoria són homes... Aquí tens l’explicació!.
S’acaba notant que els homes són majoria al món de publicitat?
En publicitat la dedicació a la feina és absoluta, i en el moment que algú es planteja tenir família i dedicar-li més temps es converteix en un ferme candidat a ser acomiadat o acomiadada. Com les que acostumen a fer els esforços per conciliar la vida familiar i laboral acostumen a ser les dones, també són les que, en l’àmbit publicitari, han d’acabar renunciant a una carrera laboral d’èxit.
Et quedes amb la pintura o amb la publicitat?
Diria que amb la pintura, però sense deixar de buscar conceptes, crear el meu propi univers iafrontar els nous reptes que se’m presentin.
Anem fent gran el nostre arxiu sonor... Avui afegim el programa de Les Filles de Lilith que vam emetre el passat 23 de març. Ja sabeu -però ho repeteixo- feu click al play!!
Com porteu la primavera?? Alterats o alterarades... Bé, són coses del temps! Us deixo el programa que vam emetre el passat 16 de març per anar obrint boca. Feu click al play!!!
Celebrem el Dia de la Dona Treballadora a Les Filles de Lilith. Aquí teniu el programa emès el passat 9 de març. Feu click al play per descobrir els nostres continguts!!!
Aquí us deixem el programa de Les Filles de Lilith emès el passat 2 de març. Recordeu que també ens podeu escriure les vostres propostes i posar-vos en contacte amb nosaltres a lesfillesdelilit@gmail.com. Ja sabeu, ens escoltareu fent click al play!
Tornem a donar vida al nostre blog... Hem abandonat les noves tecnologies i no ens ho podem permetre. Ja podeu recuperar els últims programes de les Filles de Lilith fent click al play!!
Laura Flores.- Defensar la dignitat, l'honor i la professionalitat de Mònica Terribas -directora de TV3 (la de tots)- seria redundar en el que, fins ara, la periodista ha demostrat amb escreix. És més, ni tan sols la pròpia Mònica ha invertit temps defensant dels desafortunats insults -que no crítiques- que el gerent de l'Institut Metropolità del Taxi, i dirigent municipal del PSC, Miguel Ángel Martín, va deixar anar contra ella a Facebook. Com si es tractés del noi valent de la colla, va recòrrer a la burla més absurda i grollera per defensar el seu amic, el President de la Generalitat, José Montilla ... El seu orgull es va veure seriosament ferit quan va comprovar que una "noia" deixava sense paraules al seu "col.lega "de partit.
És una síndrome comú, "la de la rebequeria", entre l'elit política quan algú els adverteix que no van pel bon camí. Més quan aquest "algú" parla en nom d'uns quants i unes quantes a qui se'ls oblida escoltar en ocasions. Lloo que Terribas, fent ostentació de la seva integritat, no convertís l’entrevista al senyor Montilla en una plataforma en la que poguès exhibir els seus discursos de campanya, que molt domina però poc aporten a l'audiència. Mónica va tenir en compte als espectadors i espectadores més enllà del percentatge que representen per augmentar els ingressos per publicitat a la televisió ...
Com a periodista, he d'entonar el "mea culpa" i admetre que, de vegades, ens sentim vençuts davant el càrrec que ostenta l'entrevistat i acabem mostrant una subtilesa que escandalitza al públic. No m'estranya que l'ombra de la manipulació amenaci aquesta professió! Hem malcriat a la classe política, així és normal que s'agafin aquestes enrabiades quan no són capaços d'exercir prou pressió per acovardir la representant de la televisió pública catalana. Ai!! Les ànsies de control no entenen de colors ideològics, el poder és llaminer per a tots i totes...
Per sort, l’enuig li ha durat poc al senyor Martín, concretament el temps que han trigat algunes veus a reclamar la seva dimissió. No sé si per convicció o obligació, les disculpes han arribat i com tot aquell que és humà, mereix una segona oportunitat. Tot i que l'alcalde, Jordi Hereu, ja ha decidit que l’empenediment del seu company no és suficient per mantenir el càrrec municipal que ocupava al districte de Sant Martí, a Barcelona. Finalment, ha estat destituit.
De pitjor mena em semblen les manifestacions que un individu -s'autodenomina periodista i escriptor- va realitzar al seu bloc, l'únic lloc on les seves opinions transcendeixen des que al novembre prescindiren de la seva columna diària a un conegut diari català. A la recerca del protagonisme que ha perdut, va decidir emmascarar d'ironia una nova falta de respecte cap a Mònica Terribas. Quin argument tan nefast dir que la periodista va tractar al President Montilla amb la mateixa delicadesa que a una persona amb Síndrome de Down (un dels fills de Terribas pateix aquesta afecció). Tan segura es mostra aquesta persona de la qualitat de la seva obra, que ha demanat alguna aportació econòmica als lectors del seu bloc. No és cap iniciativa dolenta, la professió de periodista és imprevisible i desagraïda, entenc que posi preu al seu treball si creu que aquest paga la pena. Però a vegades el producte que oferim no val ni un cèntim ...
LA REALITAT MÉS PROPERA DE LES DONES TROBA EL SEU LLOC ALS PREMIS DEL CONSELL DE BENESTAR SOCIAL
El programa de ràdio Les Filles de Lilith ha estat guardonat amb la menció especial en la categoria de ràdio.
Barcelona, 28 de gener de 2010.-Fa poc més d’un any que des de les Filles de Lilith posem un toc femení a les ones radiofòniques. Durant aquesta última temporada hem intentat descubrir una petita finestra a la realitat més propera de la dona. Una finestra on han tret el cap persones que ens han ajudat a construir un paissatge encoratjador i més igualitari. Amb tot, hem aconseguit posar-nos davant dels micròfons de Ràdio Cornelà amb un programa de qualitat; un esforç que ha estat guardonat amb la menció especial en la categoria de ràdio als XVII Premis del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.
Gràcies a tots els convidats i convidades que han passat pel nostre estudi i han dignificat el nostre treball. És senzill posar il.lusió en aquesta tasca quan la pots compartir amb un equip de professionals com els que formen les Filles de Lilith: el Samuel Castro, l’Anna Pitarch, el Guillem Riera i l’Esther Vizuete.
No dubteu que, pas a pas i a la nostra manera, continuarem intentant fer visibles a les dones; implicant-nos tots i totes, perquè ells també ens han demostrat que saben parlar en femení.
Us esperem els dimarts de 21h a 22h al 104.6 FM, dial de Ràdio Cornellà. També ens podreu seguir a través del nostre blog lesfillesdelilith.blogspot.com, on podreu escoltar tots els nostres programes i seguir l’actualitat en clau femenina.
Més de 40 dones són violades diàriament a la República Democràtica del Congo. Des que en l’any 1996 començaren els conflictes armats, la violència sexual s'ha convertit en un arma de guerra habitual pels exèrcits dels rebels.
Laura Flores.- La periodista d'origen congolès, Caddy Adzuba, que visita aquests dies Barcelona, s'ha convertit en un dels màxims exponents de denúncia contra les vexacions i els abusos a dones, que es produeixen diàriament a la República Democràtica del Congo, a mans dels exèrcits insurgents. També llicenciada en dret, es defineix com “una cronista sobre el terreny”.
Només tenia 15 anys quan, després de la caiguda del règim de Kinshasa, el 1996, l'anomenada Aliança de Forces Democràtiques per a l'Alliberament del Congo, recolzada pels exèrcits de Ruanda i Uganda, va començar a prendre el control dels pobles miners i les zones rurals del país. Darrere d'aquesta invasió es van produir grans massacres humanes i greus violacions dels Drets Humans. Aquesta va ser l'espurna que va encendre un conflicte armat que encara és viu al Congo. Malgrat el tractat de pau que es va signar a Pretòria el 2003 per construir un estat nacional unitari, encara existeixen més de vint fraccions armades diferents dins del seu territori i es calcula que cada dia moren al voltant de 100 persones com a conseqüència dels aldarulls ocasionals contra les forces rebels.
Més de cinc milions de persones han perdut la vida des que va començar la guerra, un milió de congolesos són refugiats i 40.000 nens menors de 15 anys formen part actualment d'alguna fracció armada. Tanmateix, les xifres de damnificats augmenten si afegim a les més de 500.000 dones congoleses que han estat víctimes de la violència sexual, moltes d'elles menors d'edat.
Adzuba assegura que “el cos de la dona s'ha convertit en un camp de batalla” al seu país. Així, 40 congoleses són violades diàriament pels insurrectes i sotmeses a tortures “que cap animal seria capaç d'aguantar”. Elles, no només pateixen abusos sexuals, també és habitual que els agressors introdueixin ganivets, pedres, trossos de vidre, pals de fusta i tot tipus d'objectes a la vagina de les víctimes. La majoria, a banda del trauma psicològic que hauran d'arrossegar tota la vida, perden els seus genitals i l'aparell reproductor. Mutilacions del clítoris, cremades arreu del cos i la privació de menjar també s'afegeixen a la llarga llista de vexacions que cada dia es produeixen contra les dones sota la total impunitat dels agressors. “En aquests moments només puc dir que el dret internacional ha fracassat al meu país”, es lamenta la periodista.
Quan aquesta situació l'explica Caddy Adzuba, amb un to reivindicatiu però seré, és inevitable estremir-se escoltant casos reals de dones i noies que han estat víctimes de brutalitats sexuals “que s'escapen a la imaginació humana”. Per despertar consciències la periodista ha après “a explicar el que està passant sense embuts, malgrat sigui dur o pugui ferir la sensibilitat d'algunes persones”. Però és necessari “que la gent s'assabenti del que estan patint les dones al Congo”. Decidida i sense obviar detalls Adzuba explica el cas d'una víctima de violació i tortures. “Una dona estava a casa amb la seva família, el seu marit i cinc fills. Acabaven de sopar. Enmig de la nit van irrompre set rebels a la seva llar, la van lligar i, davant de la seva família, la van violar un darrere de l'altre. Després van obligar a un dels seus fills a mantenir relacions sexuals amb ella, però el marit es va oposar i, quan va intentar defensar a la seva família, el van decapitar i tallar les seves extremitats davant la mirada de tots. Posteriorment, els soldats van portar a la dona i els seus fills presoners al camp, on la van convertir en la seva esclava sexual, separada dels seus fills. Al cap de cinc dies, en què havia estat sotmesa a tot tipus de tortures, va demanar veure els seus fills. I els soldats li van portar cinc caps, evidentment eren ells (els fills). Mentre els assassins reien, li van dir a la dona que durant aquells dies l'havien alimentat amb la carn dels seus propis fills”.
D'aquesta manera, els rebels han convertit la violència contra les dones en una gran arma de guerra, perquè les famílies queden destruïdes. Un 60% de les víctimes contrauen el VIH i són abandonades pel seu marit, en molts casos els fills són obligats a mantenir relacions sexuals amb les seves mares i no volen tornar a casa perquè senten vergonya.
“Com hi ha dones que després d'això poden continuar endavant, amb ganes de viure?”, va preguntar una de les assistents a la conferència de Caddy Adzuba; i ella va respondre “perquè les mou les ganes de lluitar per tornar a la vida que tenien abans d'aquesta guerra”.
Últimament a Les Filles de Lilith hem encadenat una sèrie d'adversitats (i les vacances de nadal) que ens van fer baixar el ritme de programes, vam emetre recopil.lacions de programes ja emesos i no els he penjat al blog perquè ja estan les versions senceres d'aquestes "barreges". Però ja ens hem posat les pil.les i desprès d'aquest programa que us deixo aaquí per escoltar (data del mes de novembre), d'aquí a un parell de dies ja estarem totalment actualitzades amb el programa que vam emtre aquest mateix dimarts...
Escolteu la tertúlia que vam fer sobre l'ampliació de la baixa paternal que es preveu que entri en vigor a partir del gener de 2011. Els pares passaran de dos setmanes de permís a quatre setamanes. Ens van acompanyar l'Arnau Funes, regidor a l'Ajuntament de Cornellà per ICV, la Gemma Sau, psicòloga familiar i la Zaida Liluc de CCOO al Baix Llobregat. Feu click al play!!
Demà, dijous dia 14 tindrà lloc la PRESENTACIÓ d’Us espero a taula, a les 19’30h, al cafè de la llibreria Laie.
Dir-te també que continua vigent el CONCURS d’Us espero a taula. Tens temps fins al 31 de gener per enviar a ruthribo@gemmalienas.com:
- una foto d'un plat fet a partir d'una recepta d' Us espero a taula - una valoració de la recepta que has escollit - el teu nom complet - una adreça de correu electrònic
Els Premis per als guanyadors i guanyadores seran:
- Primer Premi: dos llibres de l’autora dedicats. - Segon i Tercer Premi: un llibre de l’autora dedicat
El Lliurament de premis, al qual podran assistir els 3 guanyadors i/o guanyadores, es durà a terme tot fent un cafè amb pastes preparat per l’autora.
Per últim, dir-te que en el següent enllaç podràs veure algunes de les fotos de receptes i valoracions que ens han enviat per al concurs (per llepar-se els dits!)
El Departament de Treball de la Generalitat la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) ha presentat avui 7 de gener el projecte Femtalent, una iniciativa pilot sobre la igualtat d’oportunitats i la gestió del talen
Marta Corcoy. Aquesta iniciativa va néixer considerant que l’evolució econòmica i social passa per un canvi en el model productiu. Aquest canvi es basa en l’economia del coneixement com a procés de superació de l’era industrial. Catalunya compta amb un sòlid sistema d’investigació, innovació i tecnologia però amb poca presència femenina.El projecte Femtalent vol aprofitar la potència de les xarxes socials per fer una xarxa única de les dones científiques, tecnòlogues, empresàries i totes les professionals que desenvolupen la seva activitat en parcs científics i tecnològics de Catalunya. Les membres poden accedir als serveis exclusius de: coaching, formació, banc d'idees o accés complet al directori.
Totes les dades demostren que els estereotips de gènere són motiu d’exclusió del talent femení també en la ciència, la tecnologia i la innovació, amb uns percentatges molt baixos de participació de dones en els llocs de presa de decisió, responsabilitat i influència, i uns nivells de satisfacció professional millorables. De les 54.000 persones que treballen als 19 Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, aproximadament 21.000 són dones
