“POQUES DONES, MAJORS DE 35 ANYS, POTS TROBAR A UNA AGÈNCIA DE PUBLICITAT”

Artista i creativa publicitària. Aquest és el currículum de la Mur Tarragona, una de les autotres de l’exposició itinerant “Mujheroroes” que, després de fer la primera parada parada a Barcelona, ha aterrat amb èxit a Amèrica Llatina.

Laura Flores -. “Intento buscar la dona que tothom té dins”. Així defineix la Mur Tarragona -artista per vocació i publicista de professió- l’essència de la seva obra. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, aquesta jove de 26 anys ha convertit els seus quadres en protagonistes de l’exposició itinerant “Mujheroes”. Forma part de l’elenc de deu artistes de tot el món que han sumat el seu talent per crear un projecte dedicat a les dones reals, aquelles que cada dia s’enfronten a les dificultats de la vida amb optimisme. La ciutat de Barcelona va ser el punt de partida d’aquesta exposició que ja ha tastat l’èxit a Costa rica, a Argentina i a Xil.le

D’on surt la idea de preparar una exposició itinerant dedicada a les dones?

Aquest projecte, convertit avui en certamen internacional itinerant, neix el 2008, l’any dedicat al "diàleg intercultural". Amb aquest motiu la Casa Amarilla va voler mostrar les dones com a pilars de les nostres societats a través de l’art. Cada edició mostra una col·lecció de deu artistes europees, llatinoamericanes i, des d’aquest any, de la resta de continents, que apropen la seva especial visió sobre la temàtica de la dona, a través de qualsevol tècnica i disciplina artística.

Per què aquest títol, MUJHEROES?

"Mujheroes" és un projecte expositiu internacional i itinerant. Pretén fer un especial homenatge a totes les "mujeres-héroes" que, amb la seva valentia, tiren endavant les seves vides i els seus somnis; famílies senceres i projectes, a tots els racons del món.

Saps alguna cosa de l’acceptació que està tenint l’exposició a Amèrica Llatina?

Fa dues setmanes que va acabar i tot són bones notícies. De moment només he pogut mirar algunes fotos que m’han enviat per correu electrònic des de Costa Rica, Argentina i Xil.le. Haig de confessar, que veure els meus quadres a llocs on no he estat mai és sorprenent i molt emocionant. Però, si han viatjat les meves pintures suposo que hauré d'anar jo també, algún dia!

Què té de femení la teva obra?

Intento buscar la dona que tothom té dins. És una rebel.lació carnal que busca la sensibilitat més íntima en les mirades dels espectadors. M'agrada pensar que les meves pintures tenen empremta femenina, tant conceptualment com en els acabats.

Diuen que les dones acostumen a tenir més sensibilitat en el tema artístic. És real o és un tòpic?
Aquesta pregunta és discriminatòria (riu).Crec que és més important l’aptitud que el gènere. Es tracta de deixar-te emportar per les emocions i tenir la capacitat de plasmar-les i fer que arribin als altres.

L’art et permetria viure amb dignitat?

Si els governs destinessin els diners dels exèrcits a la pintura, sí, probablement.

Costa fer-se un nom reconegut en aquest àmbit? Costa més si el teu nom es femení?

Si és reconeixement entre els amics, no costa massa. A nivell institucional la cosa es complica molt més! Però crec que, en aquests moments, el gènere no és el principal problema a l’hora de fer-te un lloc en el món de l’art .

Et dediques també al món de la publicitat creativa. Diuen que les dones en aquest àmbit no són gaire visibles... Què t’has trobat en el camí?

Prejudicis només d'entrada. Poques són les dones majors de 35 anys que pots trobar en una agència i, si parlem de creatives, el nombre encara és redueix més. Té un punt masclista la publicitat que també es nota quan treballes des de dins.

La visió masculina que impera als equips creatius de publicitat creus que es trasllada a la promoció dels productes i de les empreses?

Segurament, dirigir en femení o en masculí, al final és una manera de fer i de coordinar que es trasllada als projectes i a la dinàmica d'equip. Influeix el gènere dels components de l’equip creatiu, igual que la personalitat del líder de la campanya.

Es “masculinitzen” les dones que formen part dels equips creatius de publicitat?

Més que estar “masculinitzades”, es veuen obligades a adaptar-se a la tònica de treball de la resta de companys, però com la majoria són homes... Aquí tens l’explicació!.

S’acaba notant que els homes són majoria al món de publicitat?

En publicitat la dedicació a la feina és absoluta, i en el moment que algú es planteja tenir família i dedicar-li més temps es converteix en un ferme candidat a ser acomiadat o acomiadada. Com les que acostumen a fer els esforços per conciliar la vida familiar i laboral acostumen a ser les dones, també són les que, en l’àmbit publicitari, han d’acabar renunciant a una carrera laboral d’èxit.

Et quedes amb la pintura o amb la publicitat?

Diria que amb la pintura, però sense deixar de buscar conceptes, crear el meu propi univers i afrontar els nous reptes que se’m presentin.