Més de 40 dones són violades diàriament a la República Democràtica del Congo. Des que en l’any 1996 començaren els conflictes armats, la violència sexual s'ha convertit en un arma de guerra habitual pels exèrcits dels rebels.
Laura Flores.- La periodista d'origen congolès, Caddy Adzuba, que visita aquests dies Barcelona, s'ha convertit en un dels màxims exponents de denúncia contra les vexacions i els abusos a dones, que es produeixen diàriament a la República Democràtica del Congo, a mans dels exèrcits insurgents. També llicenciada en dret, es defineix com “una cronista sobre el terreny”.Només tenia 15 anys quan, després de la caiguda del règim de Kinshasa, el 1996, l'anomenada Aliança de Forces Democràtiques per a l'Alliberament del Congo, recolzada pels exèrcits de Ruanda i Uganda, va començar a prendre el control dels pobles miners i les zones rurals del país. Darrere d'aquesta invasió es van produir grans massacres humanes i greus violacions dels Drets Humans. Aquesta va ser l'espurna que va encendre un conflicte armat que encara és viu al Congo. Malgrat el tractat de pau que es va signar a Pretòria el 2003 per construir un estat nacional unitari, encara existeixen més de vint fraccions armades diferents dins del seu territori i es calcula que cada dia moren al voltant de 100 persones com a conseqüència dels aldarulls ocasionals contra les forces rebels.
Més de cinc milions de persones han perdut la vida des que va començar la guerra, un milió de congolesos són refugiats i 40.000 nens menors de 15 anys formen part actualment d'alguna fracció armada. Tanmateix, les xifres de damnificats augmenten si afegim a les més de 500.000 dones congoleses que han estat víctimes de la violència sexual, moltes d'elles menors d'edat.
Adzuba assegura que “el cos de la dona s'ha convertit en un camp de batalla” al seu país. Així, 40 congoleses són violades diàriament pels insurrectes i sotmeses a tortures “que cap animal seria capaç d'aguantar”. Elles, no només pateixen abusos sexuals, també és habitual que els agressors introdueixin ganivets, pedres, trossos de vidre, pals de fusta i tot tipus d'objectes a la vagina de les víctimes. La majoria, a banda del trauma psicològic que hauran d'arrossegar tota la vida, perden els seus genitals i l'aparell reproductor. Mutilacions del clítoris, cremades arreu del cos i la privació de menjar també s'afegeixen a la llarga llista de vexacions que cada dia es produeixen contra les dones sota la total impunitat dels agressors. “En aquests moments només puc dir que el dret internacional ha fracassat al meu país”, es lamenta la periodista.
Quan aquesta situació l'explica Caddy Adzuba, amb un to reivindicatiu però seré, és inevitable estremir-se escoltant casos reals de dones i noies que han estat víctimes de brutalitats sexuals “que s'escapen a la imaginació humana”. Per despertar consciències la periodista ha après “a explicar el que està passant sense embuts, malgrat sigui dur o pugui ferir la sensibilitat d'algunes persones”. Però és necessari “que la gent s'assabenti del que estan patint les dones al Congo”. Decidida i sense obviar detalls Adzuba explica el cas d'una víctima de violació i tortures.
“Una dona estava a casa amb la seva família, el seu marit i cinc fills. Acabaven de sopar. Enmig de la nit van irrompre set rebels a la seva llar, la van lligar i, davant de la seva família, la van violar un darrere de l'altre. Després van obligar a un dels seus fills a mantenir relacions sexuals amb ella, però el marit es va oposar i, quan va intentar defensar a la seva família, el van decapitar i tallar les seves extremitats davant la mirada de tots. Posteriorment, els soldats van portar a la dona i els seus fills presoners al camp, on la van convertir en la seva esclava sexual, separada dels seus fills. Al cap de cinc dies, en què havia estat sotmesa a tot tipus de tortures, va demanar veure els seus fills. I els soldats li van portar cinc caps, evidentment eren ells (els fills). Mentre els assassins reien, li van dir a la dona que durant aquells dies l'havien alimentat amb la carn dels seus propis fills”.
D'aquesta manera, els rebels han convertit la violència contra les dones en una gran arma de guerra, perquè les famílies queden destruïdes. Un 60% de les víctimes contrauen el VIH i són abandonades pel seu marit, en molts casos els fills són obligats a mantenir relacions sexuals amb les seves mares i no volen tornar a casa perquè senten vergonya.
“Com hi ha dones que després d'això poden continuar endavant, amb ganes de viure?”, va preguntar una de les assistents a la conferència de Caddy Adzuba; i ella va respondre “perquè les mou les ganes de lluitar per tornar a la vida que tenien abans d'aquesta guerra”.
