26 d’abril, 2010

“POQUES DONES, MAJORS DE 35 ANYS, POTS TROBAR A UNA AGÈNCIA DE PUBLICITAT”


Artista i creativa publicitària. Aquest és el currículum de la Mur Tarragona, una de les autotres de l’exposició itinerant “Mujheroroes” que, després de fer la primera parada parada a Barcelona, ha aterrat amb èxit a Amèrica Llatina.


Laura Flores -. “Intento buscar la dona que tothom té dins”. Així defineix la Mur Tarragona -artista per vocació i publicista de professió- l’essència de la seva obra. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, aquesta jove de 26 anys ha convertit els seus quadres en protagonistes de l’exposició itinerant “Mujheroes”. Forma part de l’elenc de deu artistes de tot el món que han sumat el seu talent per crear un projecte dedicat a les dones reals, aquelles que cada dia s’enfronten a les dificultats de la vida amb optimisme. La ciutat de Barcelona va ser el punt de partida d’aquesta exposició que ja ha tastat l’èxit a Costa rica, a Argentina i a Xil.le


D’on surt la idea de preparar una exposició itinerant dedicada a les dones?

Aquest projecte, convertit avui en certamen internacional itinerant, neix el 2008, l’any dedicat al "diàleg intercultural". Amb aquest motiu la Casa Amarilla va voler mostrar les dones com a pilars de les nostres societats a través de l’art. Cada edició mostra una col·lecció de deu artistes europees, llatinoamericanes i, des d’aquest any, de la resta de continents, que apropen la seva especial visió sobre la temàtica de la dona, a través de qualsevol tècnica i disciplina artística.


Per què aquest títol, MUJHEROES?

"Mujheroes" és un projecte expositiu internacional i itinerant. Pretén fer un especial homenatge a totes les "mujeres-héroes" que, amb la seva valentia, tiren endavant les seves vides i els seus somnis; famílies senceres i projectes, a tots els racons del món.


Saps alguna cosa de l’acceptació que està tenint l’exposició a Amèrica Llatina?

Fa dues setmanes que va acabar i tot són bones notícies. De moment només he pogut mirar algunes fotos que m’han enviat per correu electrònic des de Costa Rica, Argentina i Xil.le. Haig de confessar, que veure els meus quadres a llocs on no he estat mai és sorprenent i molt emocionant. Però, si han viatjat les meves pintures suposo que hauré d'anar jo també, algún dia!

Què té de femení la teva obra?

Intento buscar la dona que tothom té dins. És una rebel.lació carnal que busca la sensibilitat més íntima en les mirades dels espectadors. M'agrada pensar que les meves pintures tenen empremta femenina, tant conceptualment com en els acabats.


Diuen que les dones acostumen a tenir més sensibilitat en el tema artístic. És real o és un tòpic?

Aquesta pregunta és discriminatòria (riu).Crec que és més important l’aptitud que el gènere. Es tracta de deixar-te emportar per les emocions i tenir la capacitat de plasmar-les i fer que arribin als altres.


L’art et permetria viure amb dignitat?

Si els governs destinessin els diners dels exèrcits a la pintura, sí, probablement.


Costa fer-se un nom reconegut en aquest àmbit? Costa més si el teu nom es femení?

Si és reconeixement entre els amics, no costa massa. A nivell institucional la cosa es complica molt més! Però crec que, en aquests moments, el gènere no és el principal problema a l’hora de fer-te un lloc en el món de l’art .





Et dediques també al món de la publicitat creativa. Diuen que les dones en aquest àmbit no són gaire visibles... Què t’has trobat en el camí?

Prejudicis només d'entrada. Poques són les dones majors de 35 anys que pots trobar en una agència i, si parlem de creatives, el nombre encara és redueix més. Té un punt masclista la publicitat que també es nota quan treballes des de dins.


La visió masculina que impera als equips creatius de publicitat creus que es trasllada a la promoció dels productes i de les empreses?

Segurament, dirigir en femení o en masculí, al final és una manera de fer i de coordinar que es trasllada als projectes i a la dinàmica d'equip. Influeix el gènere dels components de l’equip creatiu, igual que la personalitat del líder de la campanya.


Es “masculinitzen” les dones que formen part dels equips creatius de publicitat?

Més que estar “masculinitzades”, es veuen obligades a adaptar-se a la tònica de treball de la resta de companys, però com la majoria són homes... Aquí tens l’explicació!.


S’acaba notant que els homes són majoria al món de publicitat?

En publicitat la dedicació a la feina és absoluta, i en el moment que algú es planteja tenir família i dedicar-li més temps es converteix en un ferme candidat a ser acomiadat o acomiadada. Com les que acostumen a fer els esforços per conciliar la vida familiar i laboral acostumen a ser les dones, també són les que, en l’àmbit publicitari, han d’acabar renunciant a una carrera laboral d’èxit.


Et quedes amb la pintura o amb la publicitat?

Diria que amb la pintura, però sense deixar de buscar conceptes, crear el meu propi univers i afrontar els nous reptes que se’m presentin.

20 d’abril, 2010

LFL 23.03.2010 L'ASSETJAMENT LABORAL

Anem fent gran el nostre arxiu sonor... Avui afegim el programa de Les Filles de Lilith que vam emetre el passat 23 de març. Ja sabeu -però ho repeteixo- feu click al play!!



Tertúlia: Les dades han aixecat l'alarma. Des de que va començar la crisi, les denúncies per assetjament laboral han crescut un 45%. Les més afectades acostumen a ser les dones, especialment les embarassades, ja que un 20% acaben perdent el seu lloc de treball. De tot això hem parlat amb l'Amor del Àlamo, promotora per la igualtat, i amb l'Alba Garcia, tècnica del Programa de Seguretat Contra la Violència Masclista de la Generalitat.

Salut: La doctora Montserrat Romaguera ens apropa a una malaltia encara massa desconeguda per a la majoria de la societat, la fibromiàlgia.

La Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch en ensenya a triar el vestit que millor s'adapta a nosaltres. Hi ha tot un ventall d'opcions...

Història en Femení: L'Esther Vizuete ens portala biografia de l'il.lustradora catalana Mercè Llimona.

També us podeu descarregar el programa aquí.

A Les Filles de Lilith parlem en femení!

LFL 16.03.2010 DONES CIENTÍFIQUES...

Com porteu la primavera?? Alterats o alterarades... Bé, són coses del temps! Us deixo el programa que vam emetre el passat 16 de març per anar obrint boca. Feu click al play!!!



Tertúlia: Les dones cada vegada tenen més presència en l'àmbit tecnològic i científic. El nombre d'alumnas a la Universitat Politècnica de Catalunya s'ha doblat en els últims i quan parlem de carrreres científiques elles ja representen més de la meitat de l'alumnat. Ara bé, quan parlem de llocs d'alta responsabilitat les xifres canvien bastant... Ens parlen de la seva experiència la Montserrat Ponsà, catedràtica de biologia a la UAB i l'Alícia Casals, catedràtica de robòtica a la UPC.

Salut: Mantenir-nos en forma no ha de ser una tasca exclusiva del bon temps. Hem de ser constant amb l'exercici físic. La doctora Montserrat Romaguera, de la CAMFiC, ens dona els millors consells.

Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch ens porta les quatre peces bàsiques d'aquesta primavera. Què podem reciclar?

Història en Femení: L'Esther Vizuete ens porta la biografia de la genial pianista Alícia de la Rocha.

També us podeu descarregar el programa aquí.

Us esperem a Ràdio Cornellà!!

08 d’abril, 2010

LFL 09.03.2010 TRENCANT EL SOSTRE DE VIDRE...

Celebrem el Dia de la Dona Treballadora a Les Filles de Lilith. Aquí teniu el programa emès el passat 9 de març. Feu click al play per descobrir els nostres continguts!!!



Tertúlia: Una mostra de dones amb èxit en el seu terreny laboral ens han acompanyat a l'estudi. Hem comptat amb la Rafaela Almeida, directora de màrqueting i comuniació, l'Anna Gassió, directiva d'una empresa de serveis funeraris i la Marta Olich, economista i consultora. Amb nosaltres han compartit la seva experiència.

Salut: El doctor Xavier Mas, de la CAMFiC, ens parla d'artritis, un problema que majoritàriament afecta a les dones.

La Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch ens explica com combinar i portar una tendència perpètua, els texans. Una peça clau d'aquesta temporada.

Història en Femení: L'Esther Vizuete ens porta la biografia d'una dona que va saber apropar la cultura a les dones, ella és la Francesca Bonmaison.

També us podeu descarregar aquí el programa.

Parlem en femení a Les Filles de Lilith!!

LFL 02.03.2010 DOLOR CRÒNIC O PROBLEMA PSICOLÒGIC?

Aquí us deixem el programa de Les Filles de Lilith emès el passat 2 de març. Recordeu que també ens podeu escriure les vostres propostes i posar-vos en contacte amb nosaltres a lesfillesdelilit@gmail.com. Ja sabeu, ens escoltareu fent click al play!



Tertúlia: La doctora Carme Valls ja ens advertia, la societat occidental està excessivament medicada. Malalties com la fibromiàlgia només existeixen al món desenvolupat i ja s'ha aixecat la veu d'alguns experts que ens alerten sobre la confusió entre els símptomes físics i els psicosomàtics. De tot això hem parlat amb la Silvina Gimpelewicz, psicoterapeuta i docent, i l'Andrés Fernández, psicòleg clínic.

Salut: En primavera les al.lèrgies es disparen i un 25% de la població catalana ja es prepara per patir els seus símptomes. El doctor Josep Espinasa, de la CAMFiC, ens posa al dia sobre aquest tema.
La Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch ens porta el primer llistat de les tendències que es portaran aquesta nova temporada primavera-estiu. Què podem rescatar d'anteriors temporades?

Història en Femení: L'Esther Vizuete en porta una escriptora amb nom d'home, Víctor Català. Darrere d'aquest nom s'amagava Caterina Alberti, l'autora de Solitud.

També us podeu descarregar el programa aquí.

LFL 16.02.2010 AIXÒ NO ÉS COSA DE DONES...

A les Filles de Lilith anem desmuntant mites. Un nou intent el vam fer al programa emès el passat 16 de febrer. Ho podeu escoltar clicant al play!



Tertúlia: La frase "això no és cosa de dones" ha quedat obsoleta. Elles cada vegada prenen més protagonisme a terrenys laborals de tradició masculina. Al programa hem tingut una mostra d'aquestes dones. Elles ens han explicat la seva experiència...

Salut: La doctora Montserrat Romaguera, membre de la CAMFiC, ens desmunta un altre mite, el de la menopausa. Ens mostra que es tracta d'una etapa més en la vida de la dona.

La Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch ens porta una ruta d'outlets on-line. Podem comprar a bon preu sense sortir de casa.

Història en Femení: L'Esther Vizuete ens parla d'una de les escriptores més famoses de la literatura catalana, Mercè Rodoreda.

També us podeu descarregar el programa fent click aquí.

Ens trobem a Ràdio Cornellà!

LFL 09.02.2010 ASSETJADA PER NO PORTA EL VEL ISLÀMIC

Aquest és el programa emès el passat 9 de febrer. El nostre arxiu sonor va creixent! Mica en mica ens anem posant al dia... Pitgeu el play!!!



Tertúlia: L'experta en el món islàmic, Yaratullah Monturiol, posa ordre a la polèmia aixecada a Cunit arran del cas de la Fàtima Gailan, la mediadora cultural que va denunciar a l'Imam d'aquesta localitat. Suposadament, ell l'assetjava per no portar el vel i va intentar posar en contra de la Fàtima a tota la comunitat musulmana de Cunit. Una qüestió religiosa o de lluita de poders?

Salut: La doctora Carme Valls ens parla del seu nou llibre "Dones, Dalut i Poder". Sota una clara advertència -les dones estem "sobremedicades"- l'autora reivindica les diferències biològiques i funcionals entre homes i dones que la medicina sovint no té en compte.

La Clau de l'Armari: L'Anna Pitarch ens porta la segona part del famós DIY (do it yoursef). La millor manera de reciclar el nostre armari i marcar tendència.

Història en femení: L'Esther Vizuete ens apropa a la vida de l'il.lustradora Mercè Llimona. Filla del pintor Joan Llimona.

També us podeu descarregar el programa aquí.

Recordeu, a Les Filles de Lilith parlem en femení!!

LFL 02.02.2010 UNA LLIÇÓ DE FUTUR

Tornem a donar vida al nostre blog... Hem abandonat les noves tecnologies i no ens ho podem permetre. Ja podeu recuperar els últims programes de les Filles de Lilith fent click al play!!



Tertúlia: Un grup de noies joves parlen sobre igualtat. Ha crescut l'alarma per la proliferació de casos de violència masclista entre les noves generacions. ¿Quin futur ens espera? Escoltant a les nostres convidades sembla que aquest alarmisme sigui exagerat. La igualtat és un repte que també les preocupa.

Salut: El director del centre l'IVI (Instititut Valencià d'Infertilitat)a Barcelona, el doctor Agustí Ballesteros, ens parla sobre els últims avanços en el terreny de la reproducció assistida.

La Clau de l'Armari: Un nou concepte en el món de les tendència, el DIY (Do it yourself). L'Anna Pitarch ens dona les claus per reutilitzar algunes peçes de roba i donar-les un aire diferent. Parlem del que molta gent ja coneix com "customitzar".

Història en Femení: L'Esther Vizuete en porta la biografia de la Federica Montseny i Manyé, una lluitadora per les llibertats de la dona i per la democràcia.

També us podeu decarregar el programa fent click aquí.

Recordeu, ens trobem cada dimarts de 21h a 22h a Ràdio Cornellà!!

NO EM DEIXEU MANIPULAR? DONCS M'ENFADO...

Laura Flores.- Defensar la dignitat, l'honor i la professionalitat de Mònica Terribas -directora de TV3 (la de tots)- seria redundar en el que, fins ara, la periodista ha demostrat amb escreix. És més, ni tan sols la pròpia Mònica ha invertit temps defensant dels desafortunats insults -que no crítiques- que el gerent de l'Institut Metropolità del Taxi, i dirigent municipal del PSC, Miguel Ángel Martín, va deixar anar contra ella a Facebook. Com si es tractés del noi valent de la colla, va recòrrer a la burla més absurda i grollera per defensar el seu amic, el President de la Generalitat, José Montilla ... El seu orgull es va veure seriosament ferit quan va comprovar que una "noia" deixava sense paraules al seu "col.lega "de partit.

És una síndrome comú, "la de la rebequeria", entre l'elit política quan algú els adverteix que no van pel bon camí. Més quan aquest "algú" parla en nom d'uns quants i unes quantes a qui se'ls oblida escoltar en ocasions. Lloo que Terribas, fent ostentació de la seva integritat, no convertís l’entrevista al senyor Montilla en una plataforma en la que poguès exhibir els seus discursos de campanya, que molt domina però poc aporten a l'audiència. Mónica va tenir en compte als espectadors i espectadores més enllà del percentatge que representen per augmentar els ingressos per publicitat a la televisió ...

Com a periodista, he d'entonar el "mea culpa" i admetre que, de vegades, ens sentim vençuts davant el càrrec que ostenta l'entrevistat i acabem mostrant una subtilesa que escandalitza al públic. No m'estranya que l'ombra de la manipulació amenaci aquesta professió! Hem malcriat a la classe política, així és normal que s'agafin aquestes enrabiades quan no són capaços d'exercir prou pressió per acovardir la representant de la televisió pública catalana. Ai!! Les ànsies de control no entenen de colors ideològics, el poder és llaminer per a tots i totes...

Per sort, l’enuig li ha durat poc al senyor Martín, concretament el temps que han trigat algunes veus a reclamar la seva dimissió. No sé si per convicció o obligació, les disculpes han arribat i com tot aquell que és humà, mereix una segona oportunitat. Tot i que l'alcalde, Jordi Hereu, ja ha decidit que l’empenediment del seu company no és suficient per mantenir el càrrec municipal que ocupava al districte de Sant Martí, a Barcelona. Finalment, ha estat destituit.

De pitjor mena em semblen les manifestacions que un individu -s'autodenomina periodista i escriptor- va realitzar al seu bloc, l'únic lloc on les seves opinions transcendeixen des que al novembre prescindiren de la seva columna diària a un conegut diari català. A la recerca del protagonisme que ha perdut, va decidir emmascarar d'ironia una nova falta de respecte cap a Mònica Terribas. Quin argument tan nefast dir que la periodista va tractar al President Montilla amb la mateixa delicadesa que a una persona amb Síndrome de Down (un dels fills de Terribas pateix aquesta afecció). Tan segura es mostra aquesta persona de la qualitat de la seva obra, que ha demanat alguna aportació econòmica als lectors del seu bloc. No és cap iniciativa dolenta, la professió de periodista és imprevisible i desagraïda, entenc que posi preu al seu treball si creu que aquest paga la pena. Però a vegades el producte que oferim no val ni un cèntim ...